Establir les dades de configuracióPer a utilitzar el kdesrc-build, haureu de tenir un fitxer en el vostre directori d'inici anomenat ~/.config (o a $XDG_CONFIG_HOME, si està establerta), el qual especifica les opcions generals i els mòduls que voleu descarregar i construir.
Nota
És possible utilitzar diferents fitxers de configuració per al kdesrc-build, el qual es descriu en el Capítol 4, Configurar el kdesrc-build. Si necessiteu utilitzar múltiples configuracions, consulteu aquesta secció. Aquí, assumirem que la configuració està emmagatzemada en el ~/.config/kdesrc-buildrc.
La manera més fàcil de procedir és utilitzar el fitxer kdesrc-buildrc-kf5-sample com a plantilla, canviar les opcions globals perquè coincideixi amb el que voleu, i també canviar la llista de mòduls que voleu construir.
L'opció predeterminada hauria de ser apropiada per a realitzar una construcció del KDE. Algunes opcions de configuració que és possible que vulgueu modificar inclouen:
install-dir, la qual canvia el directori de destinació en què es troba instal·lat el vostre programari KDE. De manera predeterminada és
~/kde/usr, el qual és per a una instal·lació d'un únic usuari.branch-group, la qual es pot utilitzar per a triar la branca de desenvolupament adequada per als mòduls del KDE com a un conjunt. Hi ha moltes configuracions de construcció admeses, però és probable que vulgueu triar
kf5-qt5de manera que el kdesrc-build descarregui el codi més recent basat en les Qt™ 5 i els Frameworks 5 del KDE.Suggeriment
El kdesrc-build utilitzarà un grup predeterminat de branques si no en trieu un, però aquest predeterminat canviarà amb el temps, de manera que és millor triar-ne un perquè el grup de branques no canviï de forma inesperada.
source-dir, per a controlar el directori que utilitza el kdesrc-build per a descarregar el codi font, executar el procés de construcció i desar els registres. De manera predeterminada és
~/kde/src.cmake-options, la qual estableix les opcions per a passar a l'ordre CMake en compilar cada mòdul. Normalment, això es fa servir per a establir entre les construccions «debug» o «release», per a habilitar (o inhabilitar) característiques opcionals, o per a passar informació al procés de construcció sobre la ubicació de les biblioteques requerides.
make-options, la qual estableix les opcions utilitzades quan s'executa l'ordre make per a compilar cada mòdul (una vegada que el CMake ha establert el sistema de construcció).
L'opció més típica és
-j, onNNs'haurà de substituir amb el nombre màxim de tasques de compilació que voleu permetre. Un nombre major (fins al nombre de CPU lògiques que hi ha disponibles al vostre sistema) conduirà a construccions més ràpides, però requerirà més recursos del sistema.Suggeriment
El kdesrc-build estableix l'opció
num-coresal nombre detectat de nuclis de processament disponibles. Feu servir aquest valor en el fitxer de configuració per a evitar haver de configurar-ho manualment.Exemple 2.1. Configurar el Make per a emprar totes les CPU disponibles, amb excepcions
global # El «make» utilitza automàticament aquesta variable d'entorn, # incloses les ordres de «make» que no s'executen directament # en el kdesrc-build, com les «configure» de les Qt set-env MAKEFLAGS -j${num-cores}… end global … module-setbig-module-setrepository kde-projects use-modulescalligramake-options -j2 # Redueix del nombre de tasques de construcció per a aquests mòduls end module-setNota
Alguns repositoris Git molt grans poden saturar el sistema si intenteu compilar amb massa tasques de construcció alhora, en especial els repositoris com els repositoris WebKit de les Qt™ i WebEngine de les Qt™. Per a mantenir la interactivitat del sistema, és possible que hàgiu de reduir el nombre de tasques de construcció per a certs mòduls.
Exemple 2.1, «Configurar el Make per a emprar totes les CPU disponibles, amb excepcions» dona un exemple de com fer això.
Possiblement, voldreu seleccionar diferents mòduls per a construir, el qual es descriu a «Seleccionar els mòduls a construir».