Capítol 5. Microbe

Introducció i sintaxi general

El microbe compila els programes escrits en el llenguatge personalitzat per als PIC, com a programa complementari del KTechlab. La sintaxi ha estat dissenyada per a adaptar-se a un programa de FlowCode. La sintaxi per a executar el microbe des de la línia d'ordres és:

  • --show-source — Col·loca cada línia des del codi font de Microbe com a un comentari a la sortida en assemblador abans de les instruccions en assemblador per a aquesta línia.

  • --no-optimize — Evita l'optimització de les instruccions generades des de la font. L'optimització sol ser segura, de manera que aquesta opció és útil sobretot per a depurar.

El fitxer d'entrada .microbe haurà d'identificar el PIC de destinació inserint el nom del PIC a la part superior del fitxer, p. ex., el nom d'un PIC16F84 és «P16F84».

Exemple 5.1. Programa de Microbe complet i senzill

P16F84

a = 0
repeat
{
        PORTA = a
        a = a + 1
}
until a == 5

end


Convencions de la nomenclatura

Les regles següents s'apliquen als noms i etiquetes de les variables:

  • Només poden contenir caràcters alfanumèrics [a..z][A..Z][0..9] i el guió baix «_».

  • Distingeixen entre majúscules i minúscules.

  • No poden començar amb un número.

  • No han de començar amb «__» (doble subratllat), ja que està reservat perquè l'utilitzi el compilador.

Convencions de les claus

Les claus, {}, indiquen l'inici i el final d'un bloc de codi. Poden aparèixer en qualsevol lloc abans de l'inici i després del final del bloc de codi. Exemples de blocs de codi acceptables:

sentència1 {
        algun codi
}

sentència2 {
        un altre codi }

sentència3
{
        un altre codi
}

sentència5 {
        bloc_de_codi
} sentència6

Comentar

Comentar és similar a C. Les «//» comenten la resta de la línia. I les «/*» i «*/» denoten un comentari de múltiples línies.

// Aquest és un comentari
x = 2 
/* Aquest és un comentari
de múltiples línies */

Estructura del programa

L'identificador PIC s'ha d'inserir a la part superior del programa. El final del programa principal s'indica amb «end». Les subrutines s'han de col·locar després de «end».

Subrutines

Es pot cridar a una subrutina des de qualsevol part del codi. Sintaxi:

sub SubNom
{
        // Codi...
}

La subrutina es crida amb «call SubNom».