Altres operacionsObriu un repositori o còpia de treball, marqueu l'element que voleu fusionar i seleccioneu → → . Introduïu en el diàleg següent els valors desitjats. Si s'obre des del repositori, l'origen 1 i l'origen 2 s'ompliran, quan s'obre des d'una còpia de treball, l'origen s'omplirà amb l'element seleccionat. El maneig d'aquest paràmetre és una mica diferent d'emprar la vista de diferències interna de Subversion o un programa de fusió externa com el KDiff3. L'origen haurà d'estar SEMPRE en una carpeta o fitxer local. Podeu canviar entre fusió externa o interna amb la casella de selecció Usa una fusió externa.
El significat és exactament igual que des de dins de la mateixa eina de línia d'ordres de Subversion. Quan origen 1 i origen 2 són iguals, la revisió d'inici i final hauran de ser diferents. Si no són iguals, la revisió d'inici s'assignarà a origen 1 i la revisió final a origen 2. La destinació HAURÀ de ser una còpia de treball, en cas contrari, el Subversion enviarà un missatge d'error.
Les caselles de selecció tenen els següents significats:
- Recursiu
Fa totes les operacions recursives quan es treballa amb carpetes.
- Gestiona els elements sense relacionar com a relacionats
Si s'estableix, els elements no relacionats seran diferenciats com si estiguessin relacionats. En cas contrari, el Subversion els eliminarà d'una banda i els afegirà a l'altra.
- Força la supressió dels elements modificats/sense versió
Si no s'estableix i la fusió requereix l'eliminació d'un element modificat o sense versió, fallarà la fusió de Subversion. Altrament s'esborraran aquests elements.
- Simplement executa sense modificar
Si s'estableix, el Subversion només enviarà les notificacions del que faria, però no modificarà la còpia de treball.
Vegeu «Diff i merge» per a obtenir més detalls sobre com configurar l'eina de fusió externa. El kdesvn generarà la línia d'ordres com es descriu allà. Abans, feu el següent:
Assigneu la revisió d'inici com la revisió a origen 1 i la revisió final a origen 2. A continuació, marqueu si són diferents (camí i/o revisió). Si és així, es realitzarà una fusió a tres bandes; en cas contrari serà una fusió senzilla entre l'origen i la destinació. Si es deixa en blanc origen 2, també serà una fusió senzilla.
Creeu una exportació a una carpeta temporal. Si es tracta d'una fusió senzilla d'origen 1 amb la revisió final, en cas contrari s'utilitzaran els dos orígens amb les seves revisions. Si l'element és un fitxer i no una carpeta, a continuació, obtindrà el contingut d'una revisió específica.
Genereu la crida al vostre programa de fusió externa tal com l'heu establert a l'Arranjament. La sortida d'error es mostrarà a la finestra del registre, de manera que pugueu veure el que està malament (si quelcom va malament).
A diferència de l'ús d'una destinació de fusió interna, pot ser una carpeta/fitxer pla que no estigui sota el control de versions, perquè les eines externes podrien estar realitzant les accions sense preocupar-se'n.
Si no s'estableix com a recursiva, l'exportació es realitzarà com una exportació plana. Aneu amb compte: quan es fa amb còpies de treball externes, no s'exportarà.
El kdesvn en si, no té un mòdul per a la resolució de conflictes, però pot utilitzar programari extern des de dins. A «Programa de resolució de conflictes» trobareu una descripció sobre com configurar aquesta aplicació.
En marcar un element amb l'estat establert a «conflicte» (veureu una creu vermella a la vista de llista) podreu seleccionar → → . O des del menú contextual amb (només sobre els elements en conflicte) i el kdesvn engegarà el programa establert (o el predeterminat). Després d'acabar aquesta tasca, haureu de marcar aquest element com a resolt ( → → ) en cas contrari no podreu cometre els vostres canvis.