La Terra té dos components principals de moviment. El primer és el gir en el seu eix de rotació; un gir complet trigarà un dia a completar-se. El segon, és l'òrbita al voltant del Sol; una rotació orbital trigarà un any a completar-se.

Normalment hi ha 365 dies en un calendari anual, però resulta que un any verdader (p. ex., una òrbita completa de la Terra al voltant del Sol, també anomenat un any tropical) és un xic més llarg que els 365 dies. En altres paraules, en el temps en el qual la Terra completa un cicle orbital, gira en rotació 365,24219 vegades. No us sorpreneu per això. No hi ha motiu per a esperar que els moviments rotatoris i orbitals de la Terra estiguin sincronitzats. No obstant això, provoca que el fet de marcar el temps en el calendari sigui un xic més complicat...

Què passaria si simplement s'ignoressin les 0,24219 rotacions extres al final de l'any, i simplement es definís el calendari amb els 365 dies? El calendari és bàsicament una representació sobre el paper del progrés de la Terra al voltant del Sol. Si ignorem aquest excedent al final de cada any, aleshores amb el pas dels anys, la data del calendari s'aniria endarrerint en respecte a la posició verdadera de la Terra al voltant del Sol. En unes poques dècades, les dates dels solsticis i equinoccis haurien derivat notablement.

De fet, anteriorment s'havia definit que tots els anys tenien 365,0 dies, i com a resultat, el calendari va «divergir» de les estacions. L'any 46 aC, Juli Cèsar establí el calendari julià, el qual incorporava els primers anys bixests del món. Es decretà que un de cada 4 anys tindria 366 dies, de manera que la durada d'un any era de 365,25 dies de mitjana. Així que bàsicament es resolgué el problema de la divergència del calendari.

No obstant això, el problema no quedava completament resolt amb el calendari julià, atès que la llargària d'un any tropical no és de 365,25 dies, sinó de 365,24219 dies. D'aquesta manera encara existeix un problema de deriva, el que passa és que triga més a fer-se notable. Pel que, en 1582, el papa Gregori XIII instituí el Calendari gregorià, el qual era més o menys igual que el julià, però amb una altra variable per a l'ajust de la deriva: Cada segle (aquells que acaben amb els dígits «00») només són bixests si a més són divisibles entre 400. De manera que els anys 1700, 1800 i 1900 no foren bixests (encara ho haurien estat sota el calendari julià), mentre que l'any 2000 sí que ho fou. Aquest canvi fa que la llargària mitjana d'un any sigui de 365,2425 dies. I encara resta una petita deriva, però tan sols és de 3 dies cada 10.000 anys. El calendari gregorià s'empra avui en dia com a calendari normal en la major part del món.