Els quantificadors permeten que una expressió regular coincideixi amb un número o un interval de números de qualsevol caràcter, una classe de caràcter o un subpatró.
Els quantificadors es col·loquen entre claus ({ i }). Teniu la forma general {[ocurrències-mínimes][,[ocurrències-màximes]]}
L'ús s'explica millor en aquest exemple:
{1}Exactament 1 ocurrència
{0,1}Zero o 1 ocurrència
{,1}El mateix, però amb menys treball ;)
{5,10}Com a mínim 5 i com a màxim 10 ocurrències.
{5,}Com a mínim 5 ocurrències, sense màxim.
A més, hi ha alguns abreujaments:
*(asterisc)Similar a
{0,}, troba qualsevol nombre d'ocurrències.+(signe més)Similar a
{1,}, almenys 1 ocurrència.?(signe d'interrogació)Similar a
{0,1}, zero o 1 ocurrència.
Quan s'usen quantificadors sense màxim, les expressions regulars intenten coincidir amb la major part possible de la cadena cercada, coneixent-se aquest comportament com a voraç.
El programari modern d'expressions regulars proporciona els mitjans per a «desactivar la voracitat», tot i que en els entorns gràfics dependrà de la interfície en tenir accés a aquesta característica. Per exemple, un diàleg de cerca que permeti expressions regulars, podria tenir una casella de selecció anomenada «Coincidència mínima», a més, hi podria haver una indicació que la voracitat és el comportament predeterminat.
Aquests són alguns exemples que utilitzen quantificadors:
^\d{4,5}\sCoincideix amb els dígits en «1234 ja» i «12345 ara», però no amb els de «567 onze» ni els de «223459 enlloc».
\s+Coincideix amb un o més espais en blanc.
(bla){1,}Coincideix amb «blablabla» i amb el «bla» de «blanc» o «tabla».
/?>Coincideix amb «/>» en «<elementtancat/>» així com amb «>» en «<elementobert>».