El protocol de Frame Buffer remotAquest capítol proporciona una curta descripció del protocol de Frame Buffer remot emprada per la Remote Desktop Connection i per altres sistemes compatibles. Si ja esteu familiaritzat amb el protocol de Frame Buffer remot, podeu ometre aquest capítol.
La implementació a alt nivell d'un sistema emprant el protocol de Frame Buffer remot es coneix com a ordinador de xarxa virtual («Virtual Network Computer»), o més sovint conegut com a VNC.
El Frame Buffer remot (o RFB) és un protocol simple per a l'accés remot a interfícies d'usuari gràfiques. Aquest treballa a escala del frame-buffer, el qual correspon asprament a la imatge renderitzada a la pantalla, el qual significa que es pot aplicar a tots els sistemes de finestres (incloent-hi X11, Mac® OS i Microsoft® Windows®). Les aplicacions de Frame Buffer remot existeixen per a moltes plataformes i sovint es poden redistribuir lliurement.
En el protocol de Frame Buffer remot, l'aplicació que s'executa a la màquina a on l'usuari es troba assegut (que conté la pantalla, el teclat i el punter), s'anomena el client. L'aplicació que s'executa a la màquina a on està localitzat el frame-buffer (en la qual s'executa el sistema de finestres i les aplicacions que l'usuari està controlant en mode remot) s'anomena el servidor. La Remote Desktop Connection és el client del KDE per al protocol de Frame Buffer remot. El Desktop Sharing és el servidor del KDE per al protocol de Frame Buffer remot.
Aquest ús comporta una raonable quantitat de trànsit en xarxa atès que s'envia una imatge del framebuffer, de manera que el Frame Buffer remot funciona millor sobre enllaços de banda ampla, així com una xarxa d'àrea local. Tot i això, és possible utilitzar la Remote Desktop Connection sobre d'altres enllaços, però el rendiment no serà tan bo.