FórmulesCalligra Sheets té un enorme abast de funcions matemàtiques integrades i altres que es poden usar en una cel·la de fórmula. Es poden veure i accedir seleccionant una cel·la i després escollint des del menú . Això us mostrarà el diàleg Funció.
Seleccioneu la funció que voleu usar des del quadre de llista a l'esquerra del diàleg. La pestanya Ajuda de la pàgina mostra una descripció del tipus de retorn, la sintaxi, els paràmetres i exemples per a aquesta funció. A més, aquesta pàgina proveeix enllaços a les funcions relacionades. Després, premeu el botó amb el símbol de la fletxa cap avall per a enganxar-la dintre del quadre d'edició de text que hi ha a la zona inferior del diàleg.
La pestanya Paràmetres de la pàgina mostra després perquè us permeti introduir els paràmetres per a la funció que heu escollit. Si voleu introduir un valor real per a un paràmetre, escriviu-lo dintre del quadre de text adequat en la pàgina Paràmetres. Per a introduir una referència de cel·la en comptes d'un valor, feu clic sobre el quadre de text apropiat en la pàgina Paràmetres i després feu clic sobre la cel·la de destinació en el full de càlcul.
En comptes d'usar la pàgina Paràmetres, les referències a cel·les com B6 es poden introduir escrivint-les directament dintre del quadre d'edició a baix del diàleg Funció. Si una funció conté més d'un paràmetre s'haurà de separar amb punt i coma (;).
En prémer el botó s'inserirà la funció dintre de la cel·la actual i es tancarà el diàleg Funció.
Per descomptat, ho podeu fer sense el diàleg Funció i simplement escriure l'expressió completa dintre del quadre d'entrada principal en la barra d'eines de fórmula. Els noms de les funcions no fan distinció entre majúscules i minúscules, però no oblideu que totes les expressions han de començar amb un símbol =.
Les funcions lògiques com IF(), AND(), OR() prenen paràmetres que tenen els valors lògics (booleans) Cert o Fals. Aquest tipus de valor es pot produir amb funcions lògiques com ISEVEN() o per comparació dels valors en les cel·les del full de càlcul que estiguin usant les expressions de comparació que es donen en la taula següent.
| Expressió | Descripció | Exemple |
|---|---|---|
| == | És igual que | A2==B3 és Cert si el valor en A2 és igual que el valor en B3 |
| != | No és igual que | A2!=B3 és Cert si el valor en A2 no és igual que el valor en B3 |
| <> | No és igual que | El mateix que A2!=B3 |
| < | És més petit que | A2<B3 és Cert si el valor en A2 és més petit que el valor en B3 |
| <= | És més petit o igual que | A2<=B3 és Cert si el valor en A2 és més petit o igual que el valor en B3 |
| > | És més gran que | A2>B3 és Cert si el valor en A2 és més gran que el valor en B3 |
| >= | És més gran o igual que | A2>=B3 és Cert si el valor en A2 és més gran o igual que el valor en B3 |
Aleshores si introduïu =IF(B3>B1;"MÉS GRAN";"") dintre d'una cel·la es mostrarà MÉS GRAN si el valor en B3 és més gran que el de B1, d'altra manera la cel·la no mostrarà res.
Si una fórmula conté una referència a cel·la en què la referència se sol canviar quan es copia la cel·la a una altra banda del full de treball. Per a evitar aquest comportament situeu un símbol $ abans de la lletra de la columna, número de fila o ambdós.
Si A1 conté la fórmula
=D5aleshores copiant la cel·la a B2 aquesta es convertirà en=E6(el comportament normal).Si A1 conté la fórmula
=$D5aleshores copiant la cel·la a B2 aquesta es convertirà en=D6(la lletra de la columna no canvia).Si A1 conté la fórmula
=D$5aleshores copiant la cel·la a B2 aquesta es convertirà en=E5(el número de la fila no canvia).Si A1 conté la fórmula
=$D$5aleshores copiant la cel·la a B2 aquesta romandrà com a=D5(no canvia ni la lletra de columna ni el número de fila).
Quan introduïu o editeu una referència de cel·la en una fórmula aleshores podreu usar la drecera de teclat F4 per a aquestes quatre possibilitats.
De manera similar es poden usar noms de cel·la per a incloure una referència estàtica de cel·la en una fórmula.