Els emplaçaments sobre la Terra es poden especificar utilitzant un sistema de coordenades esfèric. El sistema de coordenades geogràfic («mapa de la Terra») està alineat amb els eixos de rotació de la Terra. Aquests defineixen dos angles mesurats des del centre de la Terra. Un d'ells s'anomena latitud, mesura l'angle entre qualsevol punt i l'Equador. L'altre, anomenat longitud, mesura l'angle al llarg de l'equador des d'un punt arbitrari en la Terra (Greenwich, a Anglaterra està acceptat com el punt de longitud zero en la majoria de «societats» modernes).

Per a combinar aquests dos angles, es pot especificar qualsevol emplaçament a la Terra. Per exemple, Baltimore, a Maryland (EUA) que té una latitud de 39,3 graus Nord i una longitud de 76,6 graus Oest. De manera que, un vector dibuixat des del centre de la Terra fins a un punt a 39,3 graus per sobre de l'equador i 76,6 graus a l'oest de Greenwich (Anglaterra) passarà per Baltimore.

L'equador és òbviament una part important d'aquest sistema de coordenades, atès que representa el punt zero de l'angle de latitud i està a mig camí entre els pols. L'equador és el pla fonamental del sistema de coordenades geogràfic. Tots els sistemes de coordenades esfèrics en defineixen un.

Les línies de latitud constant s'anomenen paral·lels. Tracen cercles sobre la superfície de la Terra, però l'únic paral·lel que és un cercle major és l'equador (latitud=0 graus). Les línies de longitud constant s'anomenen meridians. El meridià que passa per Greenwich és el primer meridià (longitud=0 graus). A diferència dels paral·lels, tots els meridians són cercles majors, i a més, no són línies paral·leles: encreuen als pols nord i sud.