L'eclíptica és un cercle major imaginari en l'esfera celeste al llarg del qual el Sol aparenta desplaçar-se durant el transcurs d'un any. Per descomptat, en realitat és l'òrbita de la Terra al voltant del Sol la que provoca l'aparent canvi de direcció del Sol. L'eclíptica està inclinada en respecte a l'equador celeste 23,5 graus. Els dos punts a on l'eclíptica es creua amb l'Equador celeste són coneguts com a equinoccis.

Atès que el nostre sistema solar és relativament pla, les òrbites dels planetes també estan properes al pla de l'eclíptica. A més, les constel·lacions del zodíac estan emplaçades al llarg de l'eclíptica. Això la converteix en una línia de referència molt útil per a qualsevol qui intenti localitzar els planetes o les constel·lacions del zodíac, atès que totes elles «segueixen al Sol», literalment.

A causa de la inclinació de 23,5 graus de l'eclíptica, l'altitud del Sol al migdia canvia al llarg de l'any a mesura que aquest segueix el camí de l'eclíptica a través del cel. Aquest és l'origen de les estacions. A l'estiu, pel migdia el Sol està alt en el cel, i romandrà sobre l'horitzó durant més de dotze hores. Mentre que, a l'hivern, pel migdia el Sol resta baix en el cel, i romandrà sobre l'horitzó durant menys de dotze hores. A més a més, la llum del Sol es rep sobre la superfície de la Terra amb un angle més directe a l'estiu, el qual vol dir que la mateixa àrea de la superfície està rebent més energia per segon a l'estiu que a l'hivern. Les diferències en la durada del dia i l'energia rebuda per unitat d'àrea són l'origen de les diferències en la temperatura que experimentem durant aquestes estacions.