Full de càlcul

El full de càlcul és la part principal del LabPlot quan es treballa amb dades i es compon de columnes. Una columna és el conjunt de dades bàsiques en el LabPlot utilitzat per a la creació de diagrames i l'anàlisi de dades. Cada columna del full de càlcul s'especifica pel seu nom i el tipus: numèric, text, noms de mes, noms de dia i data i hora. A més, per a cada tipus es poden assignar els diferents formats de representació com el format decimal o científic per a columnes numèriques, etc.

Podeu emmascarar punts de dades seleccionats al full de càlcul (SeleccióSelecció de màscara des del menú contextual de cel·la del full de càlcul). Les dades emmascarades no es tracen i també s'exclouen de les funcions d'anàlisi de dades com ajustar, etc. Alternativament, es poden emmascarar o ometre valors en una columna (Valors de l'emmascarament o Valors de l'omissió del menú contextual de la columna) especificant un interval. En especificar quins valors emmascarar o ometre, hi ha disponibles diversos operadors («igual que», «més gran que», «menys que», etc.). Aquestes operacions poden ajudar a amagar o eliminar alguns valors atípics en el conjunt de dades anterior, p. ex. fent un ajust a aquest conjunt de dades.

Es pot accedir a qualsevol funció de full de càlcul mitjançant el menú contextual (clic del botó dret del ratolí). Podeu retallar, copiar i enganxar entre fulls de càlcul, generar, normalitzar i ordenar les dades i finalment fer diagrames a partir de les dades.

Les dades noves es poden produir introduint-les manualment al full de càlcul o generant les dades d'acord amb una determinada fórmula. El LabPlot proporciona 5 mètodes diferents per a generar dades, accessibles a través del menú contextual de la columna:

  • Números de fila: els valors de la columna s'estableixen segons el seu número de fila, això proporciona una forma fàcil de crear ràpidament un índex.

  • Valors constants: els valors de la columna s'estableixen a un valor constant proporcionat per l'usuari.

  • Valors equidistants (només per columnes numèriques): donats els valors mínims i màxims, els valors equidistants es poden generar fixant el nombre total de valors en aquest interval o fixant l'increment (distància).

  • Valors aleatoris (només per a columnes numèriques): els valors es generen aleatòriament d'acord amb la distribució seleccionada. Per a generar nombres aleatoris distribuïts uniformement, seleccioneu la distribució «Plana».

    En els casos més simples una distribució no uniforme es calcula analíticament a partir de la distribució uniforme d'un generador de nombres aleatoris aplicant una transformació apropiada. Les distribucions més complicades es creen pel mètode d'acceptació-rebuig, que compara la distribució desitjada amb una distribució similar i coneguda analíticament.

  • Els valors de funció (només per a columnes numèriques): els valors es generen segons una funció matemàtica proporcionada per l'usuari, s'ha de proporcionar una columna (conjunt de dades) que conté els arguments de la funció. És possible definir una funció multivariant i proporcionar un conjunt de dades (una columna en un full de càlcul) per a cadascuna de les variables. El diàleg corresponent permet la creació d'un nombre arbitrari de variables.

Les dades ja existents es poden importar a un full de càlcul des de fitxers externs a través del diàleg Importa dades. Les dades importades s'emmagatzemaran al fitxer del projecte. Els canvis en les dades, realitzats en el full de càlcul o en el fitxer extern després de la importació, ja no estaran sincronitzats.

Les dades del full de càlcul es poden exportar a un fitxer extern (vegeu el diàleg d'exportació).