Creació de pedaçosDe vegades voldreu oferir les vostres modificacions per a revisar-les, abans de cometre-les, o no teniu accés al repositori (i per tant, no podeu cometre). CVS ofereix formats estàndards per compartir les modificacions en la vostra còpia de treball, de manera que altres puguin revisar els canvis, provar-los en la seva còpia i aplicar-los al repositori CVS. Un fitxer contenint aquestes diferències s'anomena pedaç, i normalment és generat per l'ordre cvs diff, de la mateixa manera que les diferències en «Observant les diferències entre revisions». Compartir pedaços en lloc de grups de fitxers requereix menys amplada de banda, i els pedaços són més fàcils de gestionar, ja que podeu enviar només un fitxer de pedaç contenint totes les diferències de molts fitxers de codi font.
El Cervisia us dona accés a aquesta característica seleccionant → .
Important
L'acció crea un pedaç amb totes les modificacions en tots els fitxers de la vostra còpia de treball (entorn de proves) contra el repositori BASE. La selecció de fitxers en la vista principal no afecta el pedaç que serà generat.
Una altra possibilitat és seleccionar un fitxer en la vista principal i seleccionar del menú o dretaclicar el fitxer marcat i seleccionar del menú contextual, per tal d'obrir el Diàleg de navegació del registre. Ara seleccioneu la versió contra la qual voleu crear un pedaç, com a revisió «A» i premeu el botó Crea un pedaç.... Això generarà un pedaç amb les diferències entre el fitxer marcat en la vostra còpia de treball i la versió seleccionada com a revisió «A».
Abans de generar el pedaç, el Cervisia mostra un diàleg permetent-vos configurar el format de sortida.
- Format de sortida
Hi ha disponibles tres formats de sortida:
Normal:un format que es pot usar per a fer que l'editor faci automàticament una altra còpia de l'antic fitxer que casi amb el fitxer nou. En el format normal de sortida, els caràcters < i > marquen els canvis i no hi ha informació de context.
Unificat: el més usat per a intercanviar pedaços. El format unificat usa línies de context en addició als números de línia per a enregistrar les diferències. Això fa més robust el procés d'aplicar pedaços. Aquest format mostra les diferències en un format compacte i llegible, amb una capçalera per cada fitxer involucrat, i seccions separades (blocs) per cada diferència. Les línies de context disponibles per cada diferència fa més llegibles les modificacions. En el format de sortida unificat, els caràcters + i - marquen els canvis.
Context, que presenta la mateixa informació que el format unificat, però d'una manera menys compacta. En el format de sortida amb context, el caràcter «!» marca els canvis.
- Nombre de línies de context:
Establiu aquí el nombre de línies de context pels formats de sortida unificat o context. Aquesta opció no és disponible pel format de sortida normal, ja que en aquest format no s'enregistra informació de context. Més informació de context fa més fàcil llegir la sortida sense processar, i més precís d'aplicar el pedaç, però incrementa la mida del pedaç. Està recomanat usar almenys dues línies de context per una operació d'apedaçat adequada.
- Opcions per a ignorar
Marqueu aquí els canvis que no s'han de considerar com a diferències en generar el pedaç.
Després d'establir el format de sortida, el Cervisia genera el pedaç i mostra el diàleg Desa com a. Introduïu el nom de fitxer i la ubicació del fitxer de pedaç en aquest diàleg.