El flux és la quantitat d'energia que passa a través d'una àrea d'unitat a cada segon.

Els astrònoms utilitzen el flux per a denotar la lluminositat aparent d'un cos celeste. La lluminositat aparent es defineix com la quantitat de llum rebuda des d'una estrella sobre l'atmosfera de la Terra passant a través d'una unitat d'àrea a cada segon. Per tant, la lluminositat aparent simplement és el flux que rebem des d'una estrella.

El flux mesura la taxa del flux de l'energia que passa a través de cada cm² (o qualsevol unitat d'àrea) de la superfície d'un objecte en cada segon. El flux detectat dependrà de la distància de la font que irradia dita energia. Això es deu al fet que l'energia ha d'estendre's per un cert volum d'espai abans d'abastar-nos. Assumim que tenim un globus imaginari que conté una estrella. Cada punt en el globus representa una unitat de l'energia emesa des de l'estrella. Inicialment, els punts en una àrea d'un cm² estan a una proximitat propera l'un a l'altre i el flux (energia emesa per centímetre quadrat per segon) és alt. Després d'una distància «d», el volum i l'àrea superficial del globus augmentarà causant que els punts se separin allunyant-se l'un de l'altre. En conseqüència, el nombre de punts (o energia) continguts en cm² ha minvat segons la il·lustració en la Figura 1.

Figura 1

El flux és inversament proporcional a la distància a una relació de r². En conseqüència, si es dobla la distància, rebrem 1/2² o 1/4 part del flux original. Des d'un punt de vista fonamental, el flux és la lluminositat per unitat d'àrea:

a on (4 * π * R²) és l'àrea superficial d'una esfera (o d'un globus!) amb un radi «R». El flux mesurat en Watts/m²/s o segons l'emprat usualment pels astrònoms: Ergs/cm²/s. Per exemple, la lluminositat del Sol és L = 3,90 * 10²⁶ W. És a dir, en un segon el Sol irradia 3,90 * 10²⁶ joules d'energia cap a l'espai. Per tant, el flux que rebem des del Sol i que passa a través d'un centímetre quadrat a una distància d'una UA (1,496 * 10¹³ cm) és de: