Així que heu sentit els remors. O heu vist les captures de pantalla. I us moriu per aconseguir el KDE. Però no sabeu gairebé res a sobre d'aquest assumpte dels “Sistemes Operatius alternatius”. No us preocupeu! Tan sols necessitareu documentar-vos una mica (bé, potser no tan poc), això és tot!

El KDE no funciona sobre qualsevol versió dels Microsoft® Windows® ni en OS/2 (encara). Per a usar el KDE, necessitareu tenir un sistema UNIX®. Si us plau, per a més detalls referiu-vos a Pregunta 2.2.

Decidiu-vos per una plataforma i configureu-la per al vostre sistema. En aquest aspecte la PMF no us pot ajudar, atès que el KDE s'executa sobre la majoria de plataformes UNIX®.

Finalment, esteu a punt per a començar a instal·lar el KDE. Si us plau, comenceu a llegir a partir de la següent secció. Per obtenir el KDE, si us plau, referiu-vos a Pregunta 3.1. I per últim però no menys important, si trobeu problemes a l'instal·lar el KDE, no sigueu temorosos de fer ús de les llistes de correu del KDE i dels grups de notícies. Però tingueu en compte això: cap pregunta és massa babalà, però n'hi ha algunes que tenen respostes que si que ho són, especialment si ja s'han respost en aquesta PMF.

Bona sort i a divertir-se!

Per executar el KDE es recomana que almenys tingueu un processador Pentium II, amb 64MB de memòria i 500MB d'espai lliure al disc dur per a realitzar una instal·lació bàsica. Encara que el KDE funcioni en configuracions inferiors a aquesta, el rendiment es veurà seriosament deteriorat. Generalment, si el vostre ordinador executa un servidor X-Server amb d'altres entorns d'escriptori o gestors de finestres no hi hauria d'haver problema en executar el KDE amb prou fluidessa.

En el ftp://ftp.kde.org/pub/kde/ podeu trobar diversos tipus de paquets binaris i el codi font per a diferents distribucions i sistemes operatius. Els paquets binaris no estan generats per l'equip KDE, si no pels mateixos distribuïdors o algunes persones a títol individual. Si us plau, referiu-vos a KDE Package Policy Explained ("La política del KDE respecte als paquets") per a conèixer en més detall aquest assumpte. L'únic producte “oficial” són els paquets tar.bz2 amb el codi font. Si us plau, referiu-vos als fitxers README i INSTALL en les diferents carpetes de binaris. Per a una llista detallada dels paquets disponibles aneu a la pàgina d'informació adequada. Per a saber de l'última versió aquesta seria la Pàgina d'informació per al KDE 3.4.1.

Per al KDE 3.4.1 us caldrà la versió 3.3 o major de la biblioteca Qt™. Si us plau, si us decidiu a compilar el KDE assegureu-vos de descarregar la versió correcta de les biblioteques Qt™. També necessitareu els fitxers de les capçaleres (headers). Estan disponibles, sense cost afegit, en http://www.trolltech.com/download. A més, hi ha biblioteques opcionals que poden millorar el KDE si estan instal·lades al vostre sistema. Un exemple és OpenSSL que permet al Konqueror visitar pàgines web de forma segura, és necessària una versió >=0.9.6. La qual hauria de proporcionar-vos el vostre distribuïdor; si no sol·liciteu-ne una actualització.

La distribució base actualment consisteix de dotze paquets. Alguns són necessaris, mentre que d'altres són opcionals. Cada paquet està disponible en cadascun dels formats de paquets anteriorment mencionats.

aRts i també kdelibs haurien d'estar instal·lats abans que tot el demés i com a últim kdeaddons. La resta de paquets poden instal·lar-se en qualsevol ordre arbitrari.

La majoria de les eines per a la gestió de paquets els ubiquen en una carpeta i els instal·len d'una sola vegada, esbrinant automàticament les dependències sobre la marxa.

Primer, assegureu-vos d'haver afegit la carpeta d'instal·lació dels binaris del KDE (p.ex., /usr/local/kde/bin) a la vostra variable PATH i la carpeta d'instal·lació de les biblioteques del KDE a la vostra variable LD_LIBRARY_PATH (només és necessari en els sistemes que suportin rpath; sobre Linux® ELF, això no hauria de ser necessari). Aquesta variable d'entorn pot cridar-se de diferent manera en diferents sistemes, per exemple, es diu SHLIB_PATH sobre IRIX®. Després, canvieu el valor de la variable d'entorn KDEDIR apuntant cap a la base del vostre KDE, p.ex., /usr/local/kde.

Encara que funciona podeu emprar la majoria de les aplicacions KDE simplement cridant-les, tan sols us podreu beneficiar realment de les característiques avançades del KDE si empreu el gestor de finestres del KDE i els seus programes de d'ajuda.

Per a fer-vos les coses més fàcils, hem proveït d'un senzill script anomenat startkde que s'instal·la en $KDEDIR/bin i tanmateix es troba a la vostra PATH.

Editeu el fitxer .xinitrc de la vostra carpeta personal (primer feu una còpia de seguretat), elimineu tot el que sembli ser una crida a un altre gestor de finestres i en el seu lloc inseriu startkde. Reinicieu el X-Server. Si empreu kdm/xdm, haureu d'editar el fitxer .xsession en comptes de .xinitrc. I sinó existeix un fitxer .xinitrc o .xsession a la vostra carpeta personal, simplement creeu-ne un de nou amb una sola línia que digui startkde.

Això hauria de fer que se us presenti el nou i relluent escriptori KDE. Ara podreu començar a explorar el meravellós món del KDE. En el cas de que desitgeu llegir una mica de documentació, hi ha una guia disponible altament recomanada Introducció al KDE. A més, totes les aplicacions disposen d'ajuda en línia via el menú d'Ajuda.

En principi, no és necessari. Si empreu paquets RPM o Debian, la versió anterior del KDE que tingueu instal·lada hauria de ser automàticament esborrada a l'instal·lar-ne una de nova (resolent les dependències).

Si compileu el codi font, haureu de fer-ho amb molta cura. Les instruccions per a executar dos versions diferents de KDE sobre el mateix sistema estan a http://developer.kde.org/build/kde2-and-kde3.html. De tota manera, si us plau, tingueu en compte que executar dos versions diferents del KDE des de les fonts pot dur a problemes, sobretot sinó s'ha estat acurat en la tasca.

El mètode més còmode per a iniciar el KDE és mitjançant l'script startkde. Simplement poseu la línia startkde al final del vostre fitxer .xsession (o al vostre fitxer .xinitrc o .Xclients sinó esteu emprant kdm o xdm). Si us plau, elimineu també les línies que executen al vostre antic gestor de finestres. Sinó hi ha un fitxer .xsession, .xinitrc o .Xclients a la vostra carpeta personal, simplement creeu-ne un de nou amb una sola línia que digui startkde.

Sí, el podeu instal·lar a la carpeta que vulgueu. El que haureu de fer dependrà del tipus de paquets que voleu instal·lar:

Probablement heu intentat iniciar el servidor X amb startkde. El servidor X s'inicia amb startx. startkde és l'script que engega el gestor de finestres i els dimonis que empra el KDE i que hauria d'executar-se des del fitxer .xinitrc, .xsession o .Xclients. Mireu també Pregunta 4.9.

IBM ara dona suport oficial a KDE sobre AIX®. Podeu cercar-ne els detalls a http://www.ibm.com/servers/aix/products/aixos/linux/index.html. També teniu alguna informació més antiga a http://space.twc.de/~stefan/kde/aix.html.

Si podeu engegar X Window System®, no hi ha d'haver-hi cap inconvenient per a fer el mateix amb el KDE. Com a suport, podeu cercar ajuda en els següents enllaços:

Suposant que la carpeta per omissió és /opt/kde i desitgeu canviar-la a /usr/local/kde, això és el que haureu de fer:

Això ubicarà tots els vostres fitxers del KDE en /usr/local/kde però encara es podrà accedir a ells mitjançant /opt/kde.

No hauria d'haver-hi cap necessitat de mantenir els fitxers .c i .o, però desitjareu mantenir els fitxers .h, els quals poden ser emprats quan vulgueu compilar els vostres propis programes KDE. Però si desitgeu afegir pedaços als paquets del codi font dels programes (en comptes de descarregar-ho tot una altra vegada), aleshores hauríeu de quedar-vos amb tots els fitxers.

No. En la majoria dels casos el KDE mantindrà intactes les vostres opcions de configuració. Podria ser que tingueu que reintroduir les contrasenyes en algunes aplicacions (com ara al KMail o KNode) però la majoria de les altres opcions estaran segures.

Hi ha hagut informes de diversos tipus sobre versions prèvies del KDE. Per assegurar-vos, seria convenient que feu una còpia de seguretat de tota la configuració del KDE.

Les opcions es desen a la subcarpeta $HOME/.kde o $HOME/.kde2 a dins de la vostra carpeta personal. Copieu la carpeta .kde/.kde2 antiga en un lloc diferent, instal·leu el KDE 3.2 i després copieu totes les opcions de configuració del correu i grups de notícies necessaris a la nova carpeta. Dit això, existeixen informes d'actualitzacions sense cap problema que s'han fet sense eliminar la carpeta .kde antiga.

Podreu solapar l'ús de $HOME/.kde establint la variable $KDEHOME.

El KDE empra diversos fitxers temporals durant aquesta operació. Aquests normalment es poden trobar a les següents localitzacions:

Si els enllaços simbòlics es trenquen, normalment es deu a que un cron o un script d'apagada buiden la carpeta /tmp, aleshores poden ocórrer coses estranyes. Aquests fitxers i enllaços, es creen automàticament a l'iniciar-se el KDE, així que podeu eliminar-los tranquilament sempre i quan no estigueu executant el KDE.

Si a l'engegar el KDE l'únic que s'obté és una pantalla gris o un missatge que diu Check your installation ("Comproveu la vostra instal·lació"), sortiu de X i elimineu tots els fitxers llistats anteriorment, després torneu-ho a intentar.

Normalment (és a dir, quan no s'actualitza entre versions del KDE) és força segur el deixar aquests fitxers intactes, així es poden estalviar uns segons a l'iniciar el KDE.

Necessitareu el programa msgfmt de GNU, el qual forma part del paquet gettext de GNU per a l'i18n. Tindríeu que descarregar-lo des de qualsevol de les rèpliques de GNU.

Podeu desinstal·lar-les escrivint make uninstall a la carpeta a on es va fer make install. Si ja vàreu esborrar els fitxers d'aquesta carpeta, tan sols hi ha una manera de fer-ho i no és agradable: aneu a la carpeta $KDEDIR/bin i comenceu a esborrar els fitxers un per un.

Si espereu trobar-vos en aquesta situació, potser desitjareu considerar un programa tal com stow de GNU, el trobareu a http://www.gnu.org/software/stow/stow.html.

Això té a veure amb la patent de l'algoritme LZW d'Unisys. El suport per a GIF per omissió està desactivat en les versions 1.44 i posteriors de Qt™. Si desitgeu emprar GIF i disposeu de la llicència adequada, recompileu Qt™ amb el suport per a GIF activat emprant: ./configure -gif.