

Sumari
Un cop haureu creat una escena voldreu representar-la. KPovModeler utilitza POV-Ray 3.1g per representar l'escena, per tant, necessitareu una instal·lació correcta de POV-Ray. En el moment d'escriure aquest manual ja ha sortit POV-Ray3.5. Aquesta versió no està acceptada per la versió 1.0 de KPovModeler.
Aneu a www.povray.org per tal d'aconseguir una versió de POV-Ray i les instruccions d'instal·lació.
Per a representar l'escena actual, premeu la icona de representació
a la barra d'eines, o bé seleccioneu -> a la barra de menús.
Un mode de representació és similar a les entrades dels arxius ini de POV-Ray. Especifica la mida de la imatge i els nivells de qualitat per a la representació. Si preferiu representar l'escena en diferents qualitats i mides podeu afegir tants modes de representació com necessiteu, des de vistes prèvies ràpides fins a imatges d'alta qualitat en pantalla completa.
Quan premeu la icona de modes de representació
a la barra d'eines o seleccioneu -> a la barra de menús, s'obre el següent diàleg:

Aquest diàleg mostra la llista dels modes de representació disponibles.
Afegeix un mode de representació per defecte a la llista.
Elimina el mode de representació seleccionat.
Obre un diàleg per editar el mode de representació seleccionat.
Mou el mode de representació seleccionat una posició cap amunt.
Mou el mode de representació seleccionat una posició cap avall.
El botó obre el següent diàleg de configuració:

Cada mode de representació conté una descripció. Podeu entrar qualsevol descripció que haurà de reflectir les propietats del mode de representació.
A la pestanya Mida podeu introduir l'amplada i l'alçada de la imatge representada. Si voleu representar només una petita part de la imatge, activeu el quadre de verificació subsecció i entreu la part de la imatge en els camps de sota.

A la pestanya de Qualitat podeu seleccionar diferents nivells de qualitat per a la imatge representada.
En el quadre combinat Qualitat podeu seleccionar les característiques que POV-Ray utilitzarà durant la representació. Les possibilitats van des d'una coloració i il·luminació simples fins a una il·luminació complexa i difusa amb inter-reflexió. Mireu la documentació d'usuari de POV-Ray per a una descripció detallada de les característiques de representació.
Si una imatge es representa amb només una mostra per píxel, poden aparèixer alguns errors. Aquestes imatges sovint tenen moaré o discontinuïtats en corbes i línies, i alguns detalls es poden perdre si són més petits en aparença que un sol píxel. Aquest efecte s'anomena “dentat”.
POV-Ray utilitza una tècnica anomenada “antidentat” per tal de reduir l'impacte d'aquests errors. En general les imatges resulten més suaus amb aquesta característica.
Si activeu l'antidentat, POV-Ray calcularà i combinarà més d'una mostra per píxel. Això s'anomena “super mostreig”.
POV-Ray implementa dos mètodes de super-mostreig. Per defecte utilitza un mètode adaptat i no recursiu; “adaptat” perquè el super-mostreig depèn de l'entorn local del píxel. No tots els píxels són super-mostrejats amb aquest mètode. El segon mètode és adaptat i recursiu; “recursiu” ja que tots els píxels són dividits i subdividits recursivament, i “adaptat” ja que la recursió depèn dels valors de color de l'ordinador.
Quan seleccioneu el primer mètode, POV-Ray traça un raig per píxel. Si la diferència entre el seu valor de color i el del seu veí sobrepassa el llindar determinat, els dos píxels són super-mostrats traçant un nombre determinat de rajos addicionals. Si heu seleccionat el valor de fondària 4, es calcularà una quadrícula de 4x4 punts, un valor de fondària 5 donarà 5x5 (25) mostres per cada píxel.
La diferència entre dos píxels es calcula de la següent manera: Siguin r1,g1 i b1 els valors de vermell, verd i blau del primer píxel; i r2, g2 i b2 els del segon píxel. Aleshores la diferència és:
dif = abs(r1-r2) + abs(g1-g2) + abs(b1-b2)
El mètode recursiu comença amb 4 mostres per píxel. Si els valors de color resultant difereixen més que el llindar determinat, el píxel se subdivideix en 4 subpíxels que són traçats separadament i avaluats per a més subdivisions. Podeu especificar la fondària màxima de la recursió amb el valor de fondària.
Un mètode addicional per reduir els efectes de dentat és afegir soroll en el procés de mostreig, aquest mètode s'anomena “jittering”. Si activeu el jittering, POV-Ray ---- la mostra una mica de cara a reduir els patrons regulars.
El darrer valor a configurar en la qualitat és la radiositat. La radiositat és una característica experimental de POV-Ray que calcula la reflexió inter-difusa de la llum. Tingueu paciència si representeu una escena amb aquesta característica.

En aquesta última pestanya podeu configurar si el canal alfa ha de ser calculat per povray. Un píxel serà transparent si el corresponent raig no toca cap objecte.
En iniciar la representació d'una escena, s'obre la següent finestra:

En ella s'hi mostra la imatge representada, el progrés i la velocitat actual de representació.
Atura POV-Ray.
Suspèn la representació.
Continua la representació.
Obre una altra finestra que mostra la consola de sortida de POV-Ray. Si POV-Ray acaba de manera ... podeu trobar la raó en aquesta finestra.
Us permet desar la imatge un cop representada.
Tanca la finestra de representació.